CD TONIN 2 - 4 ESPORTIU VILA-REAL

Tot i que aquesta setmana hem perdut, a diferència de la setmana passada, s'ha jugat molt millor. S'han posat més ganes, més lluita, en definitiva més casta. Tot això és el que s'ha de demanar als jugadors. Després es perdrà o es guanyarà, pot haver més o menys sort, i podrà haver un arbitre més encertat o menys. Si tots posen de la seua part tot el que poden, no n'hi res a dir.
Es pot pensar, tot això està molt bé, però el resultat és el mateix que la setmana passada, hem perdut, però, t'en vas a casa més satisfet.
La sort va estar molt en contra nostra, i potser ahí tinc una part de la culpa jo ja que en el post anterior vaig comentar que els rebots sempre anaven al contrari, inclús quan és nostre.Tal vegada per això en aquesta ocasió el rebot de la nostra defensa va anar a la cara de Josevi, i d'ahí a gol dels altres; en fi, molt mala sort.
No vull passar tampoc l'ocasió sense parlar de "Pablo el del B" que va jugar amb nosaltres, té molt bona pinta, tècnica, desparpajo, passa els balons, en definitiva bon jugador.
També és veritat que l'arbitre va tindre molt a veure en el resultat final,sobretot a partir de la targeta que li va treure a David. A partir d'ahí va anar la cosa de mal en pitjor. Però de totes formes aquest apartat el comente ara mateix.
Crec que ens hem de parar a reflexionar un poc, nosaltres, els familiars dels jugadors,i no ens ho hem de prendre tant fort, ni amb l'àrbitre, ni amb els jugadors contraris, ni amb familiars dels contraris,... Si ho fem, estem donant molt mal exemple als nostres fills. Està clar que amb actuacions com la de l'arbitre, la sang et bull, i en eixe moment eres capaç de dir-ne més d'una fora de tò; però ens hem de mossegar la llengua i callar, i no només per la nostra imatge que donem, sinó també perquè perjudiquem als nostres jugadors, i en fi perquè està molt lleig això. Segur que si huí posara en video la manera en què ens vam posar, ens posaríem rojos. Crec que els qui millor exemple van donar van ser els nostres jugadors en no entrar en una batalla que no venia al cas.
En fi, ànim i a vore si mullem al Castelló

CD TONIN 2 - 4 CD ESPORTIU VILA-REAL from Tonin on Vimeo.

C.ESPORTIU VILA-REAL 2 - 1 C.D.TONIN

Bonic i emocionant partit el que vam veure el dissabte a la Ciutat Esportiva del Vila-Real.

Mostra un mapa més gran
L'Esportiu Vila-Real va segon en la Lliga, i nosaltres molt enrere, però en aquest partit ni ells semblaven equip per a estar tan amunt ni nosaltres tan avall en la taula. El motiu?
Potser ells estaven més confiats, i nosaltres en canvi estàvem amb més ganes després de perdre els darrers partits. El resultat va ser que tots dos equips van lluitar molt, i el partit va tindre moltes oportunitats i emoció.
Ens vam avançar marcant un gol molt "guapo" per part de Jose, una assistència de Jordi, i el davanter va resoldre amb molta tranquilitat i tècnica, no va tirar al "bulto", i va pujar al marcador.
L'equip contrari no s'ho podia creure, i estaven un poquet nerviosos, sobretot l'entrenador.
En la segona part, com quasi sempre poc a poc ens van anar menjant el terreny, els deixàvem xutar amb claretat a porteria, (fixeu-se al video), i a la treta d'un córner ens van marcar el gol de l'empat. Com sòl passar en aquestes ocasions, l'equip que empata s'en va amunt, i l'altre s'enfonsa un poc. Als pocs minuts, un baló que la defensa no trau amb contundència i al final el davanter remata molt bé, i encara que Carlos està a punt d'aturar, el gol puja al marcador.
En els darrers segons del partit vam tindre en un corner la possibilitat d'empatar, però no va poder ser.
A mi, particularment em va deixar un bon sabor de boca perquè no li vam perdre la cara al partit en cap moment, es va tocar bé el baló, encara que al final no va poder ser.
Va ser un partit en el que es va veure el que tantes vegades es diu al futbol, el que en teoria és millor equip, no es pot confiar i pensar que guanyaran amb la gorra; si no es lluita, qualsevol pot guanyar, i per l'altre costat també va servir per a veure que si nosaltres jugarem sempre posant eixa intensitat, no estaríem on estem. Crec que tot l'equip va estar molt bé, i des d'ací la meua enhorabona.
Per acabar, un comentari.
Moltes vegades, en moments de tensió, podem dir frases fetes per tal d’animar l’equip i que ni molt menys realment volem que es porten a terme, però que si els teus jugadors les arriben a seguir al peu de la lletra, o bé, com van ser en aquest cas, les escolta el contrari (pare d’un jugador nostre) poden fer saltar xispes.

M'explique, en el futbol com en la resta de jocs o d'esports tots volem guanyar, però no pergam de vista que en aquestes edats també serveix el futbol per a educar els xavals, i repetisc, encara que no siga eixa la intenció, quan ixen els jugadors en la segona part l'entrenador no pot o no deu dir als jugadors que s'ha d'eixir a guanyar com siga, i eixe com siga és emportant-te per davant el contrari (i he sigut suau en la paraula utilitzada).

Si eixa frase l'escolta un pare de l'equip contrari, com va ser el cas, que haguera passat si després durant el partit, sense voler, algun dels nostres haguera patit una lesió per una entrada dura?. Com haguera reaccionat eixe pare que va sentir la frase?. Repetisc, crec que no es va dir de mala fe, però cuidem un poc les formes; tots volem guanyar, però per damunt de tot ha d’estar el fair play i l’educació
Enhorabona a l'Esportiu pel partit!

Enviat per Rafa Mollà a 16:04

OLE, OLE I OLE

Dic açò perquè crec que vam jugar el millor partit en defensa de tota la temporada.
Quan dic en defensa no em refereix només als 4 components de la defensa, sinó a tot l’equip, ja que des del primer davanter fins al porter vam fer un partit impressionant, creant una bona pressió i tallant tots els passes entre línies i balons llargs que ens van llançar.
Jugaven contra l’equip que disposarà de la mitja d’altura més alta de tots els equips i a més eren molt ràpids, però com he dit abans vam jugar molt bé en defensa i també en atac, perquè després de robar els balons eixíem com llamps i intentàvem crear jugades tocant el baló per baix, ja que als de l’Esportiu de Vila-real els costava més tocar bé i ràpid la pilota.
Però açò del futbol de vegades és un poc injust i en una de les poques jugades que ens van crear, un baló que creuat al segon pal, va fer impossible l’estirada de Carlos.
Però no ens vam fer enrere i vam seguir pressionant i creant jugades, i Sergio, Diogo, Iban i Edgar van tindre unes poques ocasions, però la defensa era molt gran i forta i els va costar molt poder aconseguir uns bons llançaments.
I al final vam quedar 0 a 1 que et deixa en ganes d’haver aconseguit alguna cosa més, però estic molt content amb el partit que vam fer.
El millor que podem fer és preparar-nos per al pròxim partit que intentarem guanyar.

CD TONIN 0 - 1 Esportiu Vila real from Tonin on Vimeo.