Va ser un dinar que ens va servir per a oblidar el pal del partit contra el Almassora ( 7 a 0 en contra) i per a riure's un poc. A més a més vam tindre la presència inesperada del President Tonin.
Aquests dinarets haurien de repetir-se més a sovint ja que serveix als jugadors per a fer-se més amics, i als pares per a xerrar de manera més relaxada entre nosaltres, i per als entrenadors per a fer-se també més amb pares i jugadors.
1 comentari:
Eixe Casa Enrique deu ser bon restaurant,ja que el patrocinàvem l'any passat!jajaj
Publica un comentari a l'entrada