Bonic i emocionant partit el que vam veure el dissabte a la Ciutat Esportiva del Vila-Real.
Mostra un mapa més gran
L'Esportiu Vila-Real va segon en la Lliga, i nosaltres molt enrere, però en aquest partit ni ells semblaven equip per a estar tan amunt ni nosaltres tan avall en la taula. El motiu?
Potser ells estaven més confiats, i nosaltres en canvi estàvem amb més ganes després de perdre els darrers partits. El resultat va ser que tots dos equips van lluitar molt, i el partit va tindre moltes oportunitats i emoció.
Ens vam avançar marcant un gol molt "guapo" per part de Jose, una assistència de Jordi, i el davanter va resoldre amb molta tranquilitat i tècnica, no va tirar al "bulto", i va pujar al marcador.
L'equip contrari no s'ho podia creure, i estaven un poquet nerviosos, sobretot l'entrenador.
En la segona part, com quasi sempre poc a poc ens van anar menjant el terreny, els deixàvem xutar amb claretat a porteria, (fixeu-se al video), i a la treta d'un córner ens van marcar el gol de l'empat. Com sòl passar en aquestes ocasions, l'equip que empata s'en va amunt, i l'altre s'enfonsa un poc. Als pocs minuts, un baló que la defensa no trau amb contundència i al final el davanter remata molt bé, i encara que Carlos està a punt d'aturar, el gol puja al marcador.
En els darrers segons del partit vam tindre en un corner la possibilitat d'empatar, però no va poder ser.
A mi, particularment em va deixar un bon sabor de boca perquè no li vam perdre la cara al partit en cap moment, es va tocar bé el baló, encara que al final no va poder ser.
Va ser un partit en el que es va veure el que tantes vegades es diu al futbol, el que en teoria és millor equip, no es pot confiar i pensar que guanyaran amb la gorra; si no es lluita, qualsevol pot guanyar, i per l'altre costat també va servir per a veure que si nosaltres jugarem sempre posant eixa intensitat, no estaríem on estem. Crec que tot l'equip va estar molt bé, i des d'ací la meua enhorabona.
Per acabar, un comentari.
Moltes vegades, en moments de tensió, podem dir frases fetes per tal d’animar l’equip i que ni molt menys realment volem que es porten a terme, però que si els teus jugadors les arriben a seguir al peu de la lletra, o bé, com van ser en aquest cas, les escolta el contrari (pare d’un jugador nostre) poden fer saltar xispes.
M'explique, en el futbol com en la resta de jocs o d'esports tots volem guanyar, però no pergam de vista que en aquestes edats també serveix el futbol per a educar els xavals, i repetisc, encara que no siga eixa la intenció, quan ixen els jugadors en la segona part l'entrenador no pot o no deu dir als jugadors que s'ha d'eixir a guanyar com siga, i eixe com siga és emportant-te per davant el contrari (i he sigut suau en la paraula utilitzada).
Si eixa frase l'escolta un pare de l'equip contrari, com va ser el cas, que haguera passat si després durant el partit, sense voler, algun dels nostres haguera patit una lesió per una entrada dura?. Com haguera reaccionat eixe pare que va sentir la frase?. Repetisc, crec que no es va dir de mala fe, però cuidem un poc les formes; tots volem guanyar, però per damunt de tot ha d’estar el fair play i l’educació
Enhorabona a l'Esportiu pel partit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada