El dissabte vam jugar contra el C.D. Almassora"A"Infantil, i vam perdre per 7 a 0.
En el post del previ al partit ja vaig comentar que l'Almassora havia guanyat 8 partits i només n'havia perdut 2; i que la cosa per tant estaria complicada.
Però què va passar pera tindre un correctiu tan gran?
La primera part va deixar clares una sèrie de coses:
1ª No podíem guanyar de cap de les maneres. Ells eren millors en general, amb un jugador desequilibrant (crec que el nº 17), i nosaltres no ho estàvem fent malament en defensa, amb un marcador per a l'estrella de l'altre equip, però en atac Sergio estava molt a soles. Sergio lluitava com és habitual en ell, però sense poder-se ajudar de ningun altre company ja que la resta de l'equip estava molt replegat en defensa.
2ª Estava clar que més prompte o més tard arribaria el gol de l'equip contrari. Tot l'equip buscava el seu davanter en les jugades a baló parat, així com en els contraatacs. El nº 17 era ràpid, i amb tècnica. No es pot apreciar bé el gol, però salvant les distàncies, és molt semblant al que va marcar Etoo el dissabte al meu València (quina creu tinc!!).
En la segona part va vindre en la meua modesta opinió el descontrol (escolteu la música del video). Excepte Jordi M. i potser Miguel, tots els jugadors van canviar la seua posició en el camp; i pense que a¡xò els va acabar de despistar. Molts jugadors no sabien on estaven, no sabien què fer, i l'equip es va partir en dos: els que defenen, i els que ataquen). Als que juguen de davanters els agrada que els defenses els ajuden a pujar el baló i així tenir superioritat sobre la defensa contrària, però si després no ajuden un poc a la nostra defensa, els gols cauen a grapats.
En fi crec que és un partit com diu Jordi en l'altre post per a oblidar, però sobretot per a reflexionar tots, jugadors, entrenadors, i pares.
Els jugadors s'han d'espavilar més, no baixar la moral, i tindre ganes de jugar, et pose on et pose l'entrenador; segur que ho faràs millor en un lloc en el que estàs acostumat que en un altre que no has jugat, però el que no pots és: no posar la cama, no lluitar, o deixar-te portar per la situació.
Els entrenadors han d'intentar parlar amb els jugadors i pujar-los la moral a alguns jugadors, els quals els veig un poc desmotivats, i intentant explicar el perquè d'algunes desicions preses en la segona part (ja sé que en categories professionals no es donen explicacions, però ací crec que si que fa falta donar-les)
Els pares, a donar-nos compte de les limitacions dels nostres fills, i a intentar pujar-los . A vegades perdem de vista els altres valors que s'estan aconseguint en jugar en un equip de futbol: companyerisme, responsabilitat davant dels companys, amistat, etc.
I en fi, no pergam de vista que es tracta d'un joc, i encara que tots volem guanyar, algú ha de perdre.
Bueno, canviant de tema,ja estic esperant les gravacions del dinar per poder fer un altre post i video.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada