C.D. TONIN 0 - 3 BURRIANA F.B.

Gran partit el que vam veure el dissabte. Un Burriana poderós que conjuga molt bé jugadors alts, ben dotats tècnicament, que no li perden la cara al partit i que salten molt bé de cap i jugadors més xicotets però que també tenen bona tècnica, saben posicionar el seu cos, i que lluiten també molt.
Els nostres també van lluitar molt.
Em van agradar, durant pràcticament tota la primera part, van estar ben col·locats, fixant bastant bé les marques, sense despistes en defensa, i amb alguna que altra oportunitat per a xutar a porta. L'entrenador es desgallinava indicant-los que si les ordres són "estar damunt del jugador", això vol dir estar pràcticament pegat a ell, no a uns quants metres, i per tant amb la possibilitat per tant de que et supere més fàcilment. De fet aixina va ser, en un dels pocs despistes en defensa, en què no es va estar al "loro" sobre el davanter, gol. Una pena perquè faltaven sols uns minuts per acabar la primera part.
La segona part, vam tindre també la possibilitat de tirar a porta en una ocasió Sergio, tot s'ha de dir, un tant complicada ja que el baló caia del cél i eixos balons sempre són difícils. Però el Burriana poc a poc va començar a rular millor, a tocar bé la pilota i a passar-se-la millor (i pobrets d'ells si no ho feien perquè l'entrenador els enviava algun que altre recadet...), i van vindre els dos següents gols, molt bonics per cert, de jugada d'equip.
Una cosa que no vull passar per alt, perquè ens està passant ja durant alguns partits, perquè l'entrenador no para de dir-ho als jugadors, i perquè ells no li fan cas. I és que en bastants ocasions un corner al nostre favor s'ens està convertint en una contra per a nosaltres mortal.
I per què?. Doncs perquè no acabem jugada, o no rematem a la treta del corner, o en el rebot, no som capaços de xutar a porta, i per tant aleshores el nostre corner es convertix en un contraatac, que en la majoria d'ocasions els dos o tres jugadors que es queden darrere no són capaços de frenar-lo, ni legalment, ni ilegalment, amb la qual cosa ens pillen "en boles", sense els defenses titulars i a ......patir. Mireu el video i voreu com Jordi B. a l'estil de "l'Alcoyano" va a rematar el corner, i a renglo seguit posa el turbo, i encara és capaç d'anar a tallar el contraatac en defensa (fer-s'ho mirar aquest punt jugadors i entrenador).
Resumint i per acabar, estem millorant molt, batallant, més centrats, però aquests jugadors ja porten alguns des dels 6-7 anys jugant, i no ens podem queixar de si els contraris ens peguen colçades, o ens fan algunes faltes que si aixi o aixà. Com diu Lluis Aragonés "el futbol es cosa de listos", i si volem un joc que no siga tan brusc, al tennis, normalment només es toquen els jugadors al final del partit quan es donen la mà per felicitar al que ha guanyat. (Ojito que no estic dient que hi ha que fer mal al contrari, estic totalment en contra de la violència en qualsevol moment, però s'ha de tindre un poc de vista, i tots sabem com frenar al contrari sense tindre que enviar-lo a l'hospital)
Enhorabona al Burriana.