Bé, Alfonso tenia ganes de que els seus pupils agarraren moral de cara a l'any nou, i va pensar que la millor manera era jugar contra els pares. Volia a tota costa que guanyaren un partit ja que quan es va pensar fer aquest partit ja feia molt de temps que no rascaven bola.
Els pares, com no podia ser d'altra forma vam pensar que efectivament, jugaríem, ens deixaríem perdre, i d'eixa manera tots contents.
Però com que va resultar que el dissabte van guanyar al Vinaròs, els pares vam considerar que ja no calia deixar-nos perdre, i per tant el diumenge aniríem a per totes.
I aixina va ser, els vam destrossar, arrollar, seria la paraula més correcta.
En la porteria "L'aranya blanca d'Almassora", espectacular com sempre; hi ha porters com Cañete que deixa la tavallola a la porteria per a donar-li sort; ell en canvi, va deixar el paquet de Fortuna a la "cepa" del pal esquerre, i amb el cigarret encés i penjat de la xarxa, va deixar imbatida la porteria ( Terrible!, entre aturada i aturada pegava dues caladetes que el feien volar de part a part de porteria) .
La defensa va estar inconmensurable, per la dreta, Steven Gerrard (el pare de Pablo) era una paret, no va passar ningú, ni Jordi ni Guillermo que es van arrimar per eixa zona. De centrals estaven Juanito Filigrana i Albertini Melendi que al més pur estil de Marchena i Puyol anaven agranant tot el que els arribava. I per l'esquerra, el gran Jose Exkissito segava a tot aquell que anava al seu territori; al crit de "no passa, no passa" acollonia els pobres xiquets.
El centre del Camp va ser dominador absolut, una tripleta de vertader luxe: la parella de calvets formada per Rafael Van der Cappelat i Julen Purito i el fill d'Alfonso (Alfonsito) repartien balons com si de caramels es tractaren, els posaven al peu per a que la davantera es lluira.
I per acabar en la davantera teníem el millor de cada casa: Panzer Chencho, bestial, arrassant tot el que es posava per davant i marcant gols de cap, què dic de cap, amb l'orella; Jojsa Gominatovic pegant-se carreres de 70 metres i marcant gols a cabassos, i l'estrella de l'equip Fonsi Gutierrez; que dominant totes les facetes del joc, però sobretot el tir a porteria, va ser capaç de fer allò que pràcticament resulta impossible, xutar a un metre de la porteria amb tal força que el baló va foradar la xarxa i es va penjar a la teulada dels vestidors. Va ser decisiva la moviola per a poder-nos creure el que allí havia passat. !Tremendo!
Bueno, i de l'arbitre, Fernando Agranunt Pacakasa, no vull deixar passar l'ocasió per a dir que si no haguera sigut per ell, els haguérem marcat 10 gols més. Ens va fregir amb fores de joc.
Al final ens va saber mal abusar d'eixa manera, i els vam dir que ens ho podíem jugar tot a la carta dels penaltis, i també vam guanyar; amb una classe a l'abast de molt pocs jugadors, els pares van anar perforant la porteria.
Només ens queda oferir-los la revantxa per al final de la temporada, i a vore si s'espavilen un poc més i ens guanyen ja, què ja va sent hora.
Realment vam passar tots pares, mares, fills, filles, amics, un matí molt divertit, que va continuar després amb el dinar i "l'amic invisible".
Continuarà......................
Partit Pares-Fills_Nadal-08 from Tonin on Vimeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada