dissabte, 27 d’octubre del 2007

Crònica del Villarreal B - Tonín A

Encara que vam perdre el partit per 5 a 0, no podem estar enfonsats. Vam plantar cara al Villarreal. Sabem que es tracta d’un equip amb molta tècnica, generalment format per una base de jugadors que van jugant junts durant anys, amb un patró de joc fix, que supose que ve marcat des de les “altes esferes del Club”, amb bastants hores d’entrenament, etc…

No és d’estranyar que l’equip de 1ª divisió jugue bé al futbol (encara que a molts de Castelló ciutat no vulgen admetre-ho), si recordem com juga el de primera, sabrem que no rifa el baló, li agrada tindre'l controlat, des de la defensa, amb un bon centre del camp, i quan s’ha de ser ràpid davant, ho és com el que més; sinó, que li ho pregunten al Barça (el qual el podem posar en aquest aspecte en un primer pla a nivell mundial).

Doncs el dimecres, evidentment que a xicoteta escala, vam veure el mateix patró de joc amb el Villarreal Infantil B.

En defensa, al següent vídeo, veurem com no perden mai el control del baló, si poden passar-lo en condicions al que tenen per davant, perfecte, però si no està clar, passen al central, del central al lateral, o al porter si fa falta, i així fins que poden traure’l controlat. I si es pot fer un contraatac, són molt ràpids. Es parlen entre els companys per a saber on estan, s’avisen si va el contrari per darrere, i per suposat, si cal fer una falta, no s’ho pensen dues vegades.





I nosaltres?
. Doncs, anem millorant. Ens “crema” encara massa la pilota als peus, la soltem enseguida, no ens parlem entre nosaltres per a indicar on estem en el camp, o per a avisar que li va per darrere un contrari al company que té la pilota.

Però, a pesar de tot el que he dit, va veient-se una vertadera milloria, ja toquem un poc més, la porteria està ben coberta pels porters, la defensa va fent-se contundent, encara que encara “acopanya” a vegades al contrari per a que no es perga pel camí, el centre del camp poquet a poquet va tocant més i van ajudant-se mútuament, i la davantera, encara que en aquest partit no han marcat gol, en l’anterior ja va veure gol. Va veient-se la mà d’Alfonso conforme passa el temps.

Vaig a mullar-me un poc, i vaig a fer una pregunta per a que la contesteu si voleu en l'apartat dels comentaris: hi ha un jugador que és una pena que jo que sóc biòleg, no puga fer un clon d’ell. Ens passa amb ell com la dita eixa que diu ¡quan la manta no dóna pa més, si estires per amunt et tapes la cara, però et quedes amb els peus a l’aire.! De qui creieu que estic parlant?. M’encanta eixe jugador!

Per últim, us deixe amb un resum del partit.

Posdata. Jugadors i entrenadors: no us enfadeu perquè jugue a ser entrenador, ja sabeu que a Espanya hi ha uns 30 milions d’entrenadors……………