Bon sabor de boca de final d'any

La veritat és que si. Després del partit de la setmana passada, acabar el final d'any amb un 2 a 1 és motiu per a estar contents.
Va ser un partit que al principi semblava bastant fàcil, però la realitat va ser que si no arriba ser per " San Carlos" que va baixar a hir a ajudar-nos amb les seues aturades, segur que haguerem perdut. Quines aturades de gran mèrit va tindre!. Va estar faulós!. I també per suposat he de dir que va ser mèrit de tot l'equip en conjunt, com ha de ser .
Però també vull fer una menció especial a Sergio, el "pichichi"de l'equip. Encara recorde quan ja fa uns anys va fitxar per l'equip en que estaven Josevi Marc i Jordi Mollà.No havien guanyat cap partit fins que va vindre ell. Quan es va presentar al primer entrenament amb son pare, alguns vam pensar, este xiquet vol fitxar per l'equip?. Mare meua, amb lo xicotet que és, té uns kilets de més, puf ja vorem!. I al primer partit ja va marcar un gol i va acabar com a màxim golejador. Ha passat el temps, per culpa de les característiques dels diferents equips per on ha passat va haver de jugar en la defensa, i estem ara en un futbol 11 que li dificulta més explotar els seus recursos, però continua tenint una cosa que el diferencia de la gran majoria dels nostres jugadors, i és que li encanta el futbol, però li encanta JUGAR al futbol de veritat, donant tot el que té dins. Només cal veure'l correr; el contrari li traura 2 metres de diferència a lo millor, però ell no para. No falta a cap entrenament, i sempre li veus un somriure en la cara, encara que no jugue massa temps. Estic posat a veure, pel treball que tinc, a xiquets amb unes capacitats per a estudiar molt bones, però que no tenen ganes d'estudiar, i per tant el fracàs està assegurat, en canvi altres amb uns recursos molt més limitats, però que estudien més, tiren endavant. Doncs ací passa el mateix amb el futbol.
Però, en fi, per a acabar, gaudim del resum del partit, i bones festes a tots i totes